Crec que les experiències de generació de dunar tant en el final de la platja de Gandia (en el tram peatonal i en el de les passarel·les de fusta) com en la primera línia, han donat molt bon resultat.
Han generat una platja més naturalitzada i sobretot més forta davant dels temporals i del canvi climàtic com s’ha demostrat en els últims temporals on les zones de duna han estat molt menys afectades que les zones sense dunar.
Crec que deuríem aprendre de l’experiència exitosa i progressar en aquest model. Si ens fixem en la natura, els ecosistemes litorals naturals mediterranis no tenen palmeres com a elements arboris, tenen pins pinyoners o pins blancs. És per això que la meua proposta és la plantació de exemplars de pins pinyoners en la façana marítima de la platja de Gandia. Tots plantats en la zona de jardí de la façana peatonal per tal de generar sobretot ombres, davant de la pujada i de l’allargament de les temperatures, però també per tal de naturalitzar la platja i que guanye en qualitat ambiental i també en atracció turística.
Crec que amb això enfortim enormement la qualitat de vida dels veïns, l’atracció turística, lluitem contra el canvi climàtic i millorem molt l’estètica de la mateixa platja. Jo plantaria a tall de bosquets d’entre 3 i 7 arbres en totes les illes de verd que té tota la llargada de la platja. D’aquesta forma aconseguiríem una devesa de pi pinyoner semblant a la que va veure el botànic Cavanilles des del Mondúber durant el final del segle XVIII. D’igual forma una part d’aquests arbres els plantaria entre l’escultura “Veles e Vents” d’Alfaro i la plaça on actualment es munta l’exposició de la Caixa.